L'intent de Sa Unió per dotar-se d'un mecanisme intern per a afrontar situacions de bloqueig polític i forçar una qüestió de confiança obligatòria davant l'absència d'una Junta de Govern ha estat frenat pel Consell Consultiu de les illes Balears.
Recordem que aquesta proposta havia rebut el suport de l'oposició enmig de la crisi de governabilitat, amb la voluntat de forçar la sortida de Llorenç Córdoba de la presidència del Consell.
No obstant això, l'òrgan consultiu ha emès un dictamen desfavorable, de caràcter essencial, al projecte de modificació puntual del Reglament Orgànic del Consell Insular de Formentera (ROC) per ser il·legal.

La raó fonamental: la proposta es considera contrària a la legislació bàsica estatal per introduir una figura, una qüestió de confiança obligatòria, que manca d'habilitació legal suficient.

El Dictamen 25/2025, datat el 25 de març de 2025 i rebut pel Consell de Formentera el 3 d'abril, es va pronunciar sobre un projecte de modificació puntual del ROC iniciat per acords plenaris en les envestides per remoure del càrrec a Còrdova.
La iniciativa de modificar el ROC havia estat presentada pel grup Sa Unió i secundada amb els vots dels socialistes i l'abstenció de Gent per Formentera.

“La proposta de reforma del Reglament Orgànic del Consell Insular de Formentera té per finalitat donar una solució jurídica a una situació de crisi política (que es va produir i podria repetir-se en el futur) de dimissió dels membres de la Junta de Govern i vicepresidents (òrgans de caràcter obligatori), la qual cosa va dificultar greument el normal funcionament de la institució”, detalla en el seu document el Consell Consultiu.
Per a donar una solució a aquesta situació, es pretenia regular una “qüestió de confiança de caràcter obligatori a la qual s'ha de sotmetre el president del Consell Insular davant la pèrdua de confiança dels membres de la Corporació”.

Durant aproximadament sis mesos, la institució insular va mancar de Junta de Govern, vicepresidències i consellers competents. Aquesta situació es descriu com una «situació de bloqueig» i «paralització», agreujada per la «particularitat extrema» de Formentera de no poder nomenar consellers no electes, a diferència de les altres illes.

L'objectiu declarat de la modificació era buscar “incloure de manera inajornable en el nostre Reglament Orgànic solucions que afavoreixin la governabilitat futura i la seva consecució material, en cas de repetir-se situacions com la viscuda al llarg de l'any 2024 en el nostre Consell Insular”.
La modificació puntual del ROC pretenia afegir una Disposició Addicional Única titulada «Actuacions en el supòsit d'absència de Junta de Govern: intent de recuperació d'aquesta i formulació preceptiva per la Presidència de qüestió de confiança».

El text proposat establia que, en cas que no hi hagués Junta de Govern o no pogués conformar-se (inclosa la falta de Vicepresidència), la Presidència vindria obligada a intentar conformar una nova Junta en un termini màxim d'un mes.

Però la clau de la modificació radicava en el fet que, dins d'aquest mateix termini d'un mes, la Presidència hauria de convocar, i celebrar-se, una sessió extraordinària del Ple on es votés una «preceptiva qüestió de confiança».

Si la Presidència guanyava aquesta qüestió de confiança, es conformaria una Junta de Govern amb els grups de suport. Però si la perdés la confiança, automàticament cessaria en el seu càrrec, passant a regir-se per les normes generals per a l'elecció d'una nova Presidència.
La proposta fins i tot preveia què passaria si el president no convocava la sessió obligatòria, fixant una data automàtica per a això.
El Consell Consultiu, en la seva anàlisi jurídica, ha estat clar: la proposta «introdueix una regulació de la qüestió de confiança que altera la seva naturalesa jurídica».
El dictamen subratlla que aquest tipus de qüestió de confiança obligatòria «no es troba contemplada ni en la legislació bàsica estatal (Llei orgànica 5/1985, del Règim Electoral General, i Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local) ni en el nostre Estatut d'Autonomia».

Una enquesta de l'Institut Balear d'Estudis Socials, pronostica una nova majoria absoluta per a GxF en les pròximes eleccions al Consell de Formentera l'any 2027. Participa en la nostra enquesta, qui creus que guanyarà? També pots afegir els teus comentaris.

El Consell Insular de Formentera, a través de l’Àrea de Medi Ambient, ha organitzat una nova edició de la Setmana del Medi Ambient, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que es celebra el pròxim dijous, amb un programa complet ple d’activitats divulgatives, educatives i lúdiques que es desenvoluparan entre l’1 i el 13 de juny a diversos espais de l’illa.

La iniciativa compta amb la col·laboració d’entitats com el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, IBANAT, COFIB, GOB Formentera, Aqualia, PreZero, Vellmarí i diverses àrees del Consell, i té com a objectiu fomentar la consciència ambiental i el respecte pel territori entre tota la ciutadania.

Dins el marc de la Setmana de Medi Ambient, s’ha convocat un Consell d’Entitats per presentar el projecte de biodiversitat Living Formentera d’Evertree. Aquesta cita tendrà lloc dimecres a les 18.30 hores a la sala de plens.

Dijous, Dia Mundial del Medi Ambient, la plaça de la Constitució de Sant Francesc acollirà una fira d’entitats ambientals des de les 10 a les 13 hores i des de les 17 a les 19 hores. A més, hi haurà tallers infantils de 17 a 19 hores a càrrec de Fran Lucas Simón, Aqualia o Sol Courreges. També es farà una xerrada informativa sobre prevenció d’incendis forestals a càrrec d’Eladio Merino (IBANAT), al Centre d’Esports Nàutics (de 18.00 h a 19.30 h).

Dissabte, les activitats continuaran amb un taller de compostatge amb el tècnic Javier Asensio, que tendrà lloc a l’Espai Cultural de Sant Ferran de 10.30 a 12.30 hores. Les persones interessades poden inscriure-s’hi a través del correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Així mateix, del dia 5 al 13 de juny es durà a terme l’activitat d’immersió lleugera “Bucear con Posi” i un taller marí a càrrec de l’Associació Vellmarí, adreçats a escolars. Les dues activitats tendran lloc al Racó de s’Oli i a s’Estany des Peix.

El Consell anima tota la ciutadania, especialment famílies i escoles, a participar activament en aquestes propostes que combinen sensibilització, educació ambiental i activitats a l’aire lliure.

L’enquesta de mitjan legislatura, elaborada per l’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES), pronostica un tomb polític a l'illa després de dos anys de govern inestable per part de Sa Unió, coalició formada per Partit Popular i Compromís amb Formentera.

Majoria absoluta per a GxF

El sondeig atorga a Gent per Formentera un 47,8% d'intenció de vot, un creixement notable respecte al 26% que va obtenir a les eleccions del 2023. Aquest avenç es traduiria en nou consellers dels 17 que integren el ple insular, cosa que els permetria governar en solitari. En canvi, la coalició de centredreta Sa Unió, que va guanyar els comicis del 2023 amb una majoria històrica, cauria de nou a cinc consellers, perdent la majoria absoluta que li va permetre assolir la presidència del Consell. La caiguda s'atribueix a la greu crisi interna viscuda des del desembre del 2023 i que va desembocar un any després amb una moció de censura impulsada per la mateixa coalició per forçar la sortida del llavors president, Llorenç Córdoba.

PSOE queda fora del govern

El Partit Socialista conservaria els seus tres representants, segons l'enquesta. Sense variacions en el seu pes polític, els socialistes repetirien els resultats obtinguts a les darreres eleccions, sense possibilitat de protagonitzar cap canvi en la correlació de forces, excepte un eventual acord de govern amb GxF, que no seria imprescindible si aquest partit consolida la majoria absoluta.

El treball de camp va ser realitzat entre el 19 i el 23 de maig del 2025 per l'Institut Balear d'Estudis Socials. En el cas de Formentera, es van completar 100 entrevistes, una mostra reduïda que disminueix la fiabilitat estadística del resultat respecte a les altres circumscripcions de les Balears, on s'han realitzat fins a 600 entrevistes a Mallorca, 300 a Menorca i 300 a Eivissa.