Assassinat masclista a és Pujols. Dos casos a pocs metres i en el mateix moment

Dues agressions masclistes han sacsejat Formentera aquest diumenge al matí en un radi de tot just 300 metres, a la zona de Es Pujols. Una de les víctimes, una dona de nacionalitat italiana de 45 anys, assassinada presumptament per la seva exparella, que ha set detingut per la Guàrdia Civil en la residència de la parella a l'edifici Mirada des Pujols.
Gairebé al mateix temps, i a escassos metres de distància, s'ha produït una segona agressió masclista a l'Hotel Voramar, situat sobre l'Avinguda Miramar. Un home colombià de 25 anys ha intentat assassinar a la seva parella, també colombiana, de 23, amb una arma blanca. La dona, empleada de l'establiment, ha aconseguit sobreviure després de ser apunyalada. L'altra víctima ha sobreviscut després de ser apunyalada en un hotel per la seva parella actual. Es descarta que tots dos fets estiguin relacionats.
Un equip de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil s'ha traslladat des d'Eivissa per a col·laborar en la recerca.
Foto: Javi Parejo.
 

OPINIÓ: Lorenzo Pepe descriu la seva experiència en l'homenatge a les víctimes de Gaza

En Formentera hicimos una manifestación pública, una reunión abierta, en la plaza, para decidir qué hacer respecto a lo que está ocurriendo en Gaza. Participó mucha gente, para ser una pequeña isla del Mediterráneo. Pero somos una comunidad compleja, formada por personas distintas, que vienen de lugares diferentes y cada una con su propia historia y cultura. Somos muy heterogéneos: están los isleños de nacimiento y tradición, los que vienen a trabajar en verano, los que han llegado por motivos laborales y muchos que han venido por una elección de vida, precisamente para vivir en Formentera; qué hagan o cómo lo hagan es secundario.

Entre las muchas propuestas de la reunión, alguien sugirió nombrar a cada una de las víctimas palestinas por su nombre, apellido y edad. Todas.

Esa propuesta fue aceptada y llevada adelante. Durante 5 días y 5 noches leímos, sin interrupción, los nombres de todas las víctimas palestinas en Gaza. Una auténtica maratón, en la que nos fuimos turnando para rendir homenaje a cada víctima. En la plaza del pueblo, frente a la iglesia, sentados sobre alfombras y cojines, rodeados de luces, leímos en voz alta cada nombre, apellido y edad, en una larga letanía ininterrumpida. Tuve el privilegio de participar en esta lectura en dos ocasiones. Y me pareció algo extraordinario. Una profunda intensidad me envolvió en la lectura, como si fuera una meditación. Leí cada nombre tratando de imaginar quién podría ser esa persona, de dónde venía su nombre, cuáles eran sus orígenes, con quién estaría emparentado, qué estaría haciendo en el momento en que lo mataron. Traté de entender qué podían decirme esos nombres sobre aquella sociedad y aquella cultura. En algunos casos intenté comprender su etimología y la raíz lingüística, que como en todos los pueblos mediterráneos revela un pasado de mestizaje.

Estuvimos juntos leyendo los nombres, y los escuchamos, y dejamos que se fueran tal como los habíamos evocado. Porque nunca hay que retener a los muertos. Al llamarlos y traerlos cerca de nosotros, les rendimos honor, velamos su fallecimiento. Les reconocimos toda su solemne y legítima humanidad. Y aunque hubo páginas y páginas durísimas de leer, en las que los nombres pertenecían a niños de menos de un año, de 3 años o de 5 años, leer a las víctimas nos calentó el corazón, y aun en la tristeza nos dio un calor extraño, inesperado. Y era hermoso, en la plaza, acompañar y ser acompañado en esta lectura. Sentir y ver a mis compañeros en este gesto, en este esfuerzo, en este compromiso con la piedad humana. Me sentí cerca de la tierra y rodeado de personas. Unidos profundamente por este acto.

Las mujeres musulmanas de Formentera traían té y dulces, y de los olivos de la plaza colgaban hojas de papel como extraños frutos, llenos de nombres que se agitaban en el viento ya otoñal, como banderas tibetanas, ondeando los nombres al mundo, no tanto para no ser olvidados, sino más bien para reclamar su realidad, su humanidad. Aunque ya hayan pasado por esta tierra, ellos fueron, y eran personas como nosotros, con la misma dignidad, deseos, esperanzas y miedos.

Y alrededor de nosotros, los lectores, circulaban turistas e isleños, y siempre la gente disminuía el paso y escuchaba un momento, para luego seguir su camino. Y más allá de la lucha, más allá de la indignación y de la rabia, más allá de la frustración, estaba esto: devolver la humanidad a las víctimas y, al hacerlo, devolvérnosla a nosotros mismos y a los demás.

Como Antígona, que desafía al sistema para enterrar a su hermano, a pesar de la prohibición de las leyes, a pesar de que su hermano había traicionado y hecho la guerra a su propia ciudad. La ley de la sangre impone la sepultura, que no solo es un derecho de cada fallecido, sino que es sobre todo un deber para los que permanecen, para los seres queridos de cada uno, que de otro modo, en esta negligencia, se ven privados de su propia humanidad. El vínculo que nos hace humanos se llama comunidad y hay que cultivarlo siempre.

Más allá de la lucha, más allá de la protesta y de la indignación —por demás necesarias—, sentí esto: que nuestro gesto, nuestro esfuerzo, era aún más profundo y aún más necesario. Porque decir “65 mil víctimas” no es lo mismo que nombrarlas una por una.

Lorenzo Pepe, Formentera a 27 de septiembre de 2025

Nit del Turisme: Marga Prohens demana transformar el model turístic de les illes Balears

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha fet aquest dimecres una crida a redoblar esforços en la transformació del model turístic de les Illes Balears, assegurant que “ara és el moment de posar l'accent en la transformació”.
L'acte celebrat a la nostra illa sota l'organització de l'Agència d'Estratègia Turística de les Balears (AETIB) amb la col·laboració del Consell Insular de Formentera, es va reconèixer la dedicació de persones, entitats i empreses de l'àmbit públic i privat que han contribuït a fer valdre la imatge turística de les illes.
Prohens va subratllar el paper clau del turisme com a motor econòmic i social de les illes Balears, destacant la seva aportació a la generació d'ocupació, innovació i benestar.
A més, va agrair la labor dels premiats, als qui va definir com a “noms propis que són un orgull per a aquestes illes”, i va recordar que el lideratge turístic és una senya d'identitat de l'arxipèlag.
“El turisme ha estat, és i continuarà sent una eina de progrés. Però ara hem de fer un pas més cap a la sostenibilitat i el benestar dels qui vivim aquí”, va apuntar.

El PSOE acusa el PP de generar odi contra els migrants, escampant propostes racistes i xenòfobes

El portaveu del PSIB-PSOE, Rubén Castro, ha carregat contra la visita a Formentera del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, on no ha parlat de cap dels problemes que té la ciutadania de les Illes Balears, i on “no ha aportat cap millora per a la ciutadania de l’illa, sinó que ha fet servir Formentera com a plató per difondre un missatge d’odi, racista i xenòfob en el que està instaurat el PP juntament amb els seus socis de Vox”.

En aquest sentit, el portaveu socialista ha acusat Feijóo de fer “propostes de migració racistes”, ja que ha tornat a vincular immigració amb delinqüència, reivindicant el dret a triar qui entra, relacionant les ajudes socials amb la migració i dient que la immigració que arriba ha de ser culturalment pròxima a l’espanyola.

Davant això, Castro ha criticat que Feijóo, Prohens i el PP “generen odi a les persones migrants”, amb una estratègia amb la qual “rompen ponts amb el Govern d’Espanya i s’arriben a oposar a les instal·lacions que s’habiliten als ports per acollir dignament a les persones que arriben a les nostres costes”; unes instal·lacions  reclamades per la ciutadania, per les entitats socials com la Creu Roja, i per les mateixes forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Per tot plegat, el portaveu del PSIB-PSOE ha exigit a Marga Prohens que “abandoni el racisme, l’odi a les persones migrants i la xenofòbia, i se sumi a la protecció i la garantia dels drets humans i dels menors”.

Per part seva, el secretari general del PSOE Formentera, Rafa Ramírez, ha expressat la tristesa pel fet que “han vingut a Formentera sense aportar cap mena de solució, agreujant així la deixadesa del Govern de les Illes Balears i del PP amb l’acollida dels menors migrants”, tenint en compte que és una competència insular que en el cas de Formentera no està comptant amb l’obligat suport de l’administració autonòmica. Tant és així que el Govern de Marga Prohens ha rebutjat sistemàticament assistir a les conferències sectorials on l’Estat ha posat damunt la taula recursos econòmics per reforçar els sistemes d’acollida.

Feijóo visita Formentera aquest dijous per acompanyar a Prohens amb els consells i sindicats per parlar de l'onada migratòria

El Consell de Govern que se celebrarà aquest dijous a la nostra illa, convocat per la presidenta del govern, Marga Prohens, estarà marcat per la pressió migratòria a les Balears, especialment a Formentera i comptarà amb la participació dels sindicats de la Policia, Guàrdia Civil i els presidents dels Consells Insulars.

La cita tindrà l'assistència del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, després que el PP eivissenc hagi acusat recentment el govern de Pedro Sánchez de la seva "inacció" davant l'augment de l'immigració irregular, especialment de menors no acompanyats. Segons les manifestacions dels populars "hi ha entre 400 i 500 menors esperant per a sortir cap a les nostres costes".

La coincidència de la visita de Núñez Feijóo no passa desapercebuda. El líder popular, en plena ofensiva per a marcar perfil en política migratòria, ha triat Formentera com a escenari per a reforçar el seu discurs. Encara que no forma part del Consell de Govern —òrgan estrictament autonòmic—, la seva presència a l'illa imprimeix a la jornada una dimensió política afegida, subratllant la pugna entre Govern i oposició sobre com afrontar la situació.

Els sindicats, per part seva, arriben amb un missatge propi: la falta de recursos humans i materials per a atendre no sols els fluxos migratoris, sinó també a la pressió social i econòmica que aquests generen en serveis essencials com la sanitat o l'educació.

Pàgina 17 de 426