L'Any passat a Formentera es varen recollir un total de 10.583,02 tones de residus, una xifra que suposa un 9,16% més en comparació amb 2021, que es van recollir 9.694,64 tones. Les xifres de 2022 són similars a les de 2019, quan es varen recollir 10.223 tones. Del total de residus recollits, es varen poder reciclar un 33,91%, que és el màxim històric registrat a Formentera enfront dels darrers anys que les xifres han variat: 2019 (25,59 %), 2020 (25,04 %) i 2021 (30,13 %). Així, els veïns de Formentera han reciclat un 3,78 % més respecte a l'any 2021. És a dir, els veïns de Formentera reciclen un de cada tres quilos de residus que generen. Des del Consell s'ha destacat que es compleix la bona tendència, aturada per la pandèmia, i que aquestes xifres demostren "el compromís i la conscienciació de la població de Formentera amb el reciclatge". De tota manera, el conseller ha insistit que "cal continuar treballant en la millora de la recollida, a reduir la generació i augmentar la conscienciació".Els responsables del Consell en aquesta matèria, han afegit que "encara que Formentera és l'illa de Balears que millor recicla, s'està lluny de l'objectiu del 50% marcat per la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sols contaminats per una economia circular i cal continuar fent feina". L'entrada del nou servei de recollida de residus, que s'adjudicarà aviat, i el sistema SDDR "també han d'ajudar en la millora d'aquestes xifres i ens aproparan a la meta marcada", han assenyalat des del Consell. Per tipus de residus, l'any passat es varen recollir 6.074 tones de residus sòlids urbans (RSU), 919,60 tones de voluminós, 969,91 tones de paper i cartó; 1.021,97 tones d'envasos, 1.087,82 tones de vidre i 509,32 tones d'orgànica. Per mesos, l'agost va ser el mes amb més quantitat de residus recollits, amb 1.814 tones, seguit de juliol amb 1.582,24 tones i juny, amb 1.371,46 tones. Els mesos amb menys residus recollits varen ser gener i febrer amb 380,94 i 408,28 tones respectivament.

El grup Sa Unió ha criticat que l'equip de govern del Consell, format per Gent per Formentera i PSOE, no hagi ofert cap mena d'alternativa per a les embarcacions que es quedarien fora de s'Estany d'es Peix, amb la regulació que s'ha dut a terme. Llorenç Córdoba, portaveu de Sa Unió, ha recordat que "tots estem d'acord que cal fer una regulació a s'Estany d'es Peix", "però les places d'amarrament que s'ofereixen actualment són les que hi havia fa quinze anys". Córdoba ha criticat que, mentre es realitzava aquesta regulació, de manera paral·lela, no s'hagin creat alternatives per als nombrosos usuaris que podien perdre el seu lloc a s'Estany. "Al mateix temps que s'estava fent la regulació, el Consell sabia que hi havia moltes embarcacions que s'anaven a quedar fora. I hauria d'haver creat alternatives, una marina seca, espai en el port, una sèrie de rampes per tota l'illa per a les embarcacions que es vulguin treure de l'aigua...". Des de Sa Unió, consideren que l'actual equip de govern del Consell actua en contra dels interessos dels formenterencs. Estan restant opcions per a viure i gaudir de l'ambient i els costums de l'Illa. Així mateix, han criticat la nul·la voluntat de consens de l'equip de govern perquè, de les 23 al·legacions que va presentar l'oposició, no es va acceptar cap. Formentera Ràdio, ha pogut parlar amb Llorenç Córdoba, portaveu de Sa Unió. L'entrevista es pot escoltar en aquest àudio.

La plaga que va començar fa uns anys focalitzada al Cap de Barbaria s'està escampant ràpidament per altres indrets de l'illa, com han manifestat molts dels veïns de l'illa a Formentera Ràdio Aquest insecte consta de cinc estadis larvals, fins a convertir-se en crisàlide i després en papallona que és la que pon els ous que trobem dins dels nius establerts als pins mediterranis. Les erugues mengen agulles de pi, fent mal bé l'arbre en el qual han niuat i poden arribar a matar-lo, així ho ha explicat als nostres micròfons, Rafael Lilja de Zen Jardines "A més és un problema per als animals de companyia, bestiar o del bosc que si mengen una eruga poden arribar a morir i també afecta de forma urticant als humans". El fet que aquest hivern encara no hagi fet fred i en el que molts dies la temperatura hagi arribat fins als 20 graus, està fent que l'aparició d'erugues sigui molt més primerenca, En Rafael Lilja declara que "normalment comencem a treballar en la retirada de nius a finals de febrer o al març i enguany des del 15 d'octubre no fem altra cosa que retirar nius d'erugues". La concentració de processionària va començar al Cap de Barbaria, però ara ja està arribant a zones com el parc natural o Migjorn, com ens explica en Rico Hartmann, veí de Migjorn: "Vam veure unes petites boletes a terra i vaig comptar 15 nius entre els pins de casa i finalment els professionals van retirar-ne 35". En els darrers cinc anys el Govern Balear ha practicat fumigacions aèries per lluitar contra la plaga, però enguany ha anunciat que aquestes desinfeccions seran únicament terrestres. En aquest sentit, el ple del Consell de Formentera va votar per unanimitat, demanar que continuïn les fumigacions aèries amb un agent biològic. El portaveu de Sa Unió Llorenç Córdoba declara: "És inexplicable que el conseller balear de medi ambient hagi declarat que enguany no hi haurà fumigacions aèries, justament quan veiem que la processionària s'està escampant ràpidament. Exigim que s'apliquin tots els mitjans possibles per a erradicar aquesta plaga". Responsabilitat dels propietaris El Consell de Formentera recorda que la responsabilitat de la neteja dels nius correspon als propietaris dels pins i posa a disposició dels ciutadans trampes per capturar papallones i tisores telescòpiques per a treure els nius, a més d'organitzar batudes amb els caçadors de l'illa.

Ja esta publicada oficialment al tauler d'anuncis la llista inicial d'assignació d'amarratges a s'Estany des Peix. Aquest divendres s'obre un termini de set dies hàbils, fins al dia 14 de desembre inclòs, per a presentar nova documentació, sempre que els hagi set requerida i sigui necessària per obtenir l'amarratge, i presentar al·legacions. Les persones que hagin presentat tota la documentació requerida inicialment no han de fer més que esperar que es publiqui la llista definitiva. Una vegada publicada la llista definitiva, s'obrirà un termini de set dies hàbils per acceptar o no l'amarratge. Per a més informació i per resoldre qualsevol dubte, podeu contactar amb l'àrea de Medi Ambient al telèfon 971321210 i al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..