L'escriptor Ferran Torrent va enlluernar Formentera


L'Obra Cultural Balear de Formentera, organitza al llarg de l'any múltiples activitats de tota mena, amb l'objectiu de promoure la llengua i cultura pròpies de l'illa. Diferents formats com a conferències, concerts, lectura de poemes, o com en aquest cas, una xerrada amigable en públic, que va agradar molt als presents. Torrent és un dels autors més prolífics en llengua catalana, que gaudeix d'un gran nombre de seguidors. Una de les peculiaritats de la seva manera d'escriure és que utilitza les variants valencianes del català, sense que per això, cap dels seus lectors d'altres parts del territori catalanoparlant s'esquinci les vestidures. L'escriptor va fer una defensa d'aquesta manera d'escriure, al mateix temps que va convidar que altres variants dialectals d'altres punts "facin el propi". El gènere en el qual es troba més còmode, és el de la novel·la negra amb títols com Un negre amb un saxo que va ser portada al cinema per Francesc Bellmunt o Penja els guants i No emprenyeu al comissari. L'illa de l'holandès Al llarg de la xerrada, va sortir el tema de la seva obra de 1999 L'illa de l'holandès que encara que l'autor va aclarir que no està ambientada a Formentera, "sinó en una illa imaginària del mediterrani", la pel·lícula si va ser rodada en gran part a Formentera. El film va ser dirigit per Sigfrid Monleón l'any 2000 i el mateix Torrent va participar en el guió. La conversa amb l'autor i el públic present, va ser moderada per la presidenta de l'Obra Cultural Balear de Formentera, Maria Teresa Ferrer i va tenir un to amè i divertit, propi del caràcter de l'autor valencià. Va explicar moltes coses sobre el seu procés d'escriptura i la seva passió pels personatges que crea, que acaben formant part de la seva vida. La Fundació Baleària va col·laborar en l'organització de l'acte, ja que té un conveni de col·laboració amb l'Obra Cultural des de fa anys.

Sol Courreges presenta la mostra "Stop Global Warming" amb 28 artistes de tot el món


L'artista Sol Courreges és coneguda per utilitzar material reciclat per a les seves obres i en aquesta ocasió ha anat més enllà, involucrant a 28 artistes de totes les edats i de tots els racons del món a participar en una exposició a la Sala Antoni Tur "Gabrielet" en la que han donat una segona vida a extintors descartats, cedits per l'empresa Pitiusas de Seguridad, utilitzant-los a manera de llenços. La mostra té un clar to reivindicatiu amb el missatge d'aturar l'escalfament global i el 25% de l'import de cadascuna de les obres es destinarà a Greenpeace.   Pots veure les obres en aquest vídeo: [embed]https://youtu.be/odQ03gFEviE[/embed]

Exposició d'àmfores romanes recuperades al sud des Cap de Barbaria


En l'estiu del passat 2020 un dels vaixells d'arrossegament de la flota de Formentera va fer una pesca peculiar: quatre àmfores romanes van acabar en les seves xarxes, en perfecte estat, tan sols una d'elles estava una mica trencada. Els pescadors van avisar immediatament de la seva troballa, la qual cosa va posar als restauradors del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (MAEF) en alerta per a recollir les peces. L'extracció de peces del medi marí és una acció irreversible que només es duu a terme quan és estrictament necessari per a la conservació i es disposa dels mitjans tècnics i humans apropiats. Però en aquest cas el descobriment fortuït, no deixava una altra opció. La restauradora del MAEF, Elena Jiménez, no oculta la seva satisfacció davant l'exposició: "Aquesta mostra és una manera d'agrair als pescadors el seu gest i animar a tothom a avisar de quan localitzin restes arqueològiques, perquè aquestes puguin ser tractades amb les tècniques específiques que difereixen molt de les empleades en terra". Les peces estaven en un fons rocós a 110 metres de profunditat i els arqueòlegs encara no han pogut datar-les amb exactitud, però Jiménez apunta: "Sabem que són peces romanes i que molt probablement transportaven vi o oli, encara que en aquella època els vaixells que solcaven el mediterrani comerciaven amb tota mena de productes. Molt probablement van caure a la mar després d'un naufragi i en la zona en la qual es van localitzar hi hagi més restes i fins i tot els d'un vaixell enfonsat". Les peces descobertes tenen un gran valor històric, a causa del pas dels segles i el seu estat de conservació però la restauradora confessa: "Realment aquest tipus d'objectes ceràmics, eren concebuts únicament per al transport de què contenien i la majoria de les vegades eren rebutjats una vegada havien complert la seva funció. Eren com el nostre plàstic d'avui". Però no hi ha dubte que avui dia gaudeixen d'un enorme atractiu, especialment pel seu extraordinari estat de conservació, "Hem fet un intens treball de recuperació, perquè els arqueòlegs puguin estudiar amb deteniment les peces i també perquè aquestes puguin ser admirades en l'exposició". La mostra recrea un laboratori de restauració arqueològica en ple procés de tractament de les peces subaquàtiques, per a poder mostrar el recorregut d'aquestes des del fons marí, fins a les vitrines del museu. L'exposició es pot visitar a la sala de l'Ajuntament Vell fins al pròxim 25 de setembre.

Jocs d'estrategia per a les escoles de Balears


Aquest curs 2021-2022 s'implantarà als centres públics i privats concertats una plataforma que, a partir de jocs d'escacs, desenvolupa minijocs educatius. Es tracta d'una iniciativa pionera a tot l'estat que ofereix serveis educatius i eines que ajuden en els processos formatius, com són la concentració, l'autoestima, la presa de decisions i el pensament crític. L'objectiu d'aquesta plataforma és proporcionar els coneixements i les habilitats, les eines i els materials perquè introdueixin aquests jocs de diverses formes interessants i emocionants i fomentar així les habilitats matemàtiques, lògiques i creatives. Els nens que juguen a jocs d'estratègia, com els minijocs d'escacs, es beneficien de la millora dels seus nivells de concentració i d'una major confiança en la resolució de problemes.

Exposició de les àmfores romanes recuperades al sud del Cap de Barbaria


El Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF), en col·laboració amb el Consell Insular de Formentera, inaugurarà el dimarts 14, a les 19 hores, l’exposició temporal «Sota el mar de Formentera. Els materials ceràmics subaquàtics recuperats al sud del Cap de Barbaria», que, fins el dia 25 de setembre, romandrà a l’Ajuntament Vell de Sant Francesc de Formentera L'estiu de 2020 es varen recuperar fortuïtament un lot de quatre àmfores d'època romana al sud del Cap de Barbaria. Aquestes peces excepcionals, les quals probablement formen part d'un derelicte enfonsat a més de 110 metres de profunditat, varen ser entregades al Consell de Formentera i traslladades al Laboratori de Conservació i Restauració del MAEF, gestionat per la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura. A partir d'aquell moment, començà un projecte de restauració de materials ceràmics subaquàtics que presentam en aquesta nova exposició temporal. El patrimoni subaquàtic de Formentera és d’una riquesa i varietat inigualables, però alhora, fràgil i vulnerable. L’extracció de les peces del medi marí és una acció irreversible que es duu a terme només quan és estrictament necessari per a la conservació i es disposa dels mitjans tècnics i humans adequats. Cal remarcar que aquesta tasca l’han de fer arqueòlegs i restauradors amb formació específica, ja que les tècniques emprades difereixen de les terrestres. En el muntatge d’aquesta exposició, el MAEF ha volgut recrear part d’un laboratori de restauració arqueològic en ple procés de tractament de peces subaquàtiques, per així reflectir el recorregut d’aquestes peces des del fons del mar fins a les vitrines del museu. L'exposició es podrà visitar els dilluns de 19 a 21 hores, de dimarts a dissabte entre les 11 i les 14 i les 19 i les 21 hores. Els diumenges romandrà tancada.

Pàgina 36 de 54